Per què tantes hores junts?

 

SERGI GIMENEZ SAGARRA  

Relació amb la reproducció:

Com tots els éssers vius, els cargols també necessiten reproduir-se, i ho fan a la seva manera. La intenció de la meva observació, i per tant el meu repte,  era veure com ho feien i com es comportaven. Per fer-ho, al principi vaig estar observant com s’ajuntaven i com estaven moltes hores junts, i això va ser el que em va cridar l’atenció. Al veure aquest comportament vaig estar pensant que es el que els podia portar a estar tanta estona junts i vaig voler veure que passava si els separava. Quan els veia junts els separava, i al cap de poca estona, tornaven a estar d’allò més junts.

A partir d’aquí vaig buscar informació sobre la seva reproducció i com naixien les seves cries, i em vaig adonar de que eren hermafrodites (tenen els dos aparells reproductors, tant el femení com el masculí) i que els seus aparells reproductors estaven a un lateral i els hi era més fàcil el contacte amb la parella. Per això vaig estar observant de quina manera estaven quan estaven junts i vaig veure que ho feien de manera lateral com es pot veure a les fotografies. D’aquesta manera el que jo feia era, quan els separava, els posava de forma frontal per veure el que feien, i efectivament ells tornaven a posar-se lateralment. Aquest va ser el primer indici de que no ho feien per estar simplement junts en el seu espai, si no que el que estaven fent era reproduir-se.

Com ja he dit, els veia sempre junts i en ocasions molta estona seguida. El que vaig fer va ser contar el temps que ho estaven, òbviament no al davant tota l’estona, si no que feia altres coses i els anava observant de tant en tant per veure si estaven junts o no. A vegades era poca estona, però d’altres havien arribat a estar hores i això em va sobtar molt. Al buscar la informació, vaig veure que podien estar entre dues i deu hores entre que s’aparellaven i es reproduïen, i això em va fer veure un segon indici del que estava passant.

Finalment, al tenir tant clar que es el que estava passant, després de provar i observar el seu comportament, vaig pensar que si s’estaven reproduint, hi hauria d’haver alguna conseqüència. Directament pensava en si els cargols posarien ous i de quina manera ho ferien, i vaig posar dins el recipient, un tros de tela una mica humida per si els posaven allà, vaig buidar una mica el tap de l’aigua per provar si podien posar-los allà i fins i tot vaig posar més terra. Al llarg dels dies, no veia cap canvi ni apreciava que hi hagués cap ou enlloc, i això em va fer dubtar i preguntar-me el perquè. Per tant, vaig tornar a buscar informació i vaig veure que acostumen a enterrar els ous que posen i jo no havia pensat en aquesta possibilitat. Ràpidament el que vaig fer va ser moure la terra i buscar una miqueta per sota, i efectivament vaig veure que havien posat algun ou. Malauradament aquell dia no vaig fer fotografies dels ous, i dos dies després, els quals jo era fora de casa, el meu pare va veure com sortien insectes petits del recipient i que hi havia una espècie de floridures dins i va alliberar els cargols i va llençar la garrafa a les escombraries.

Tot i així, i amb la pena de no haver pogut immortalitzar més moments de manera visual amb fotografies, em quedo satisfet i content de l’aprenentatge realitzat a partir de l’experimentació i el meu repte de saber perquè estan tant junts els cargols, ja que crec que ha estat molt enriquidor i gràcies a pensar en provar que fer per aprendre, he acabat coneixen moltes coses sobre aquest animal tant fantàstic.